L’escola Marta Mata, és una escola activa, creativa, amb una documentació del que es fa que permeti la comunicació, un lloc d’investigació, d’aprenentatge i reflexió… en la que tota la comunitat educativa intervé.
La seva estructuració es fa a partir d’una pedagogia de relacions i participacions de tots els membres. La nostra escola es considera com un espai viu, un lloc per a conviure i ple de relacions entre adults i infants. És el lloc on es pensa, es discuteix i es treballa relacionant en tot moment el que es coneix amb el que és desconegut. Les dificultats, els errors, les expectatives, els èxits, els dubtes i els problemes del dia a dia, són el que donen continguts a cada moment dins la vida diària de l’escola.

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis. Prenem aquest concepte de les escoles lliures de Catalunya, i, encara que la nostra escola, per les seves característiques no en pot ser una d’elles, la identificació amb aquesta definició és plena.

Partim d’un concepte d’infant molt particular. Com va dir Malaguzzi “las niñas y los niños ya al nacer, tienen tantos deseos de sentirse parte del mundo, que utilizan activamente una compleja red de capacidad i aprendizaje, y a la vez son capaces de organizar relaciones y mapas de orientación personal, interpersonal, social, cognitiva, afectiva y también simbólica”
Creiem que l’infant és capaç i competent i confiem plenament en les seves possibilitats.

Es considera també que: “Si se hacen cosas reales, también son reales sus consecuencias” (Loris Malaguzzi,“La Educación Infantil en Reggio Emilia” pag.60), és a dir, les idees sorgeixen a partir dels esdeveniments i de les experiències reals, donant això lloc a respostes i conclusions també reals.

En definitiva el que es pretén és el fet d’apropar la nostra escola a una educació on es valoren els sentiments, les emocions i la lògica en els aprenentatges.
A una pedagogia de relacions considerades com a fonamentals dins els moments d’ensenyament – aprenentatge.
Allunyar-nos de la idea de que els infants només aprenen per una relació directa entre l’adult i el nen o nena, sinó que són ells i elles els protagonistes dels seus aprenentatges, els que utilitzen els recursos, i que fruit de les seves activitats físiques i cognitives, obtenen els aprenentatges.
La relació infant – adult, és necessària per acompanyar aquests aprenentatges i ajudar-los a aflorar les capacitats que tenen i les que poden aconseguir. En aquest sentit, és l’adult i expert el que l’ha d’acompanyar-lo en el desenvolupament del pensament i l’acció.